PLÀNOL DE SABADELLAdreces i telèfons d'emergènciesFARMÀCIES DE GUÀRDIARESTRICCIÓ DE TRÀNSIT
CA EN ES
 
L'AJUNTAMENT

El Pla d’Actuació Lingüística Integral del Sud promogut per la Plataforma per la Llengua organitza un macroconcert a Sabadell

Hi actuarà Xavi Sarrià, en el marc del pla de l’ONG per acostar el català als àmbits comercial, educatiu, de culte, sanitari i d'oci i lleure del Districte 6FestedelSud Sabadel

El divendres 22 de desembre la Plataforma per la Llengua organitzarà un macroconcert a Sabadell, que tindrà Xavi Sarrià –cantant d’Obrint Pas– com a cap de cartell, per celebrar el bon desenvolupament del Pla d'Actuació Lingüística Integral que l'entitat està aplicant al Districte 6. Aquesta actuació culminarà una tarda de festa en català a la plaça de Picasso, que porta per títol 'Fes-te del sud!'.

La festa començarà a les 5 de la tarda amb tallers, batucada a càrrec dels Sentinelles d'Arkëmis, espectacle de foc amb les Bruixes del Nord, parades de menjar i begudes i espais d’algunes de les entitats del barri. A les 9 del vespre actuarà el conjunt Senyor Oca –guanyador del 17è concurs Sona9– i finalment serà el torn de Xavi Sarrià, que després de la carrera amb Obrint Pas presentarà el seu primer disc en solitari.

L’esdeveniment s’ha anunciat avui en la roda de premsa de presentació dels resultats del Pla integral. Hi ha intervingut Maties Serracant, alcalde de Sabadell; Rafael Homet, diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona; Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua; Lluís Duran, coordinador del Vallès Occidental de la Plataforma per la Llengua, i Montse Reyes, cordinadora de l'Espai Social de Sabadell - La Pedrera.

Pla d'Actuació Lingüística Integral

El Pla d’actuació l’ha impulsat la Plataforma per la Llengua i ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Sabadell. Pretén donar a conèixer la llengua catalana als diferents espais públics i lúdics del barri, especialment als llocs on es troben persones d’origen nouvingut i no catalanoparlants. El Pla arriba ara a l’equador, però s'allargarà fins a l'estiu del proper any a través dels àmbits en què vol incidir.

Maties Serracant ha agraït que la Plataforma “hagi triat aquest districte de la nostra ciutat per tirar endavant aquest projecte". I ha afegit que “les activitats que inclou aquest pla s’emmarquen perfectament dins les polítiques que fem des de l’Ajuntament. A més, la llengua és un element de generació d’oportunitats i de cohesió social, i ajuda a homogeneïtzar la societat quan es treballa colze a colze amb les entitats, com és aquest cas”.

Montserrat Chacon s’ha expressat en el sentit que “aquesta és una magnifica oportunitat per ampliar l’abast i el coneixement de la nostra llengua i per a nosaltres és important defensar que se n’ampliï l’ús, amb la voluntat de construir una societat més cohesionada”.

El Pla d’actuació s'està desenvolupant en cooperació amb les entitats socials, culturals del barri, les diferents comunitats religioses, agents educatius, socials, sanitaris i establiments comercials. Els objectius principals són que el català esdevingui una eina d’arrelament i de cohesió social, i conscienciar els diferents col·lectius de la importància de l'ús social del català com a llengua d’oportunitats i de participació ciutadana.

En aquests primers mesos, s'han desenvolupat accions en cinc àmbits de treball per augmentar els establiments amb presència del català. El pla vol arribar a persones que, fora de l'àmbit educatiu o d'activitats socials, no usen la llengua catalana.

En l’àmbit comercial s'ha fet un buidatge sobre l’ús del català als establiments comercials dels quatre barris i hem fet el repartiment de material de vocabulari bàsic. En els espais de culte s'hi han creat grups de conversa en català i s’hi ha presentat la Guia Salam a la comunitat islàmica en un acte a la Mesquita de l’Associació per a la Pau i la Comunicació. Pel que fa a l’àmbit sanitari, s’ha establert contacte amb el programa Prescripció Social, la Taula del Programa de Prescripció Social Sabadell Sud de la gent gran i les entitats veïnals i de lleure del districte. També s'han iniciat formacions sobre llengua per al personal sanitari i assessorament per tal que la documentació oficial sigui tota en català.

En l’àmbit educatiu l’ONG del català ha dut a terme diversos tallers a l’Institut Ribot i Serra, que han permès als alumnes tenir contacte amb al català, i també amb altres llengües del nostre país com el wòlof i l'amazic, al mateix temps que cantaven i jugaven a descobrir l'origen de les paraules catalanes. En aquest centre s'han creat grups de conversa, com també se n'han iniciat a les escoles Espronceda, Sallarès i Pla, Amadeu Vives i Joaquim Blume.

Finalment, en l’àmbit de l’oci i el lleure ha estat on s’han fet més activitats. Per fer tots aquests programes, la Plataforma per la Llengua ha treballat en xarxa amb les associacions, entitats i espais, com la Ludoteca Margarida Bedós, la Ludo Jove, l’Espai Social La Pedrera i les Associacions de Veïns dels quatre barris. Les activitats d’oci i lleure realitzades durant aquests mesos han estat: els tallers de glosa, coaching lingüístic, teatre, contacontes, jocs i recerca de feina; la participació a les festes majors de la Creu de Barberà i de les Termes i el Festival Mescla’t i els grups de conversa.

Un profund diagnòstic lingüístic del barri

Per executar el pla, la Plataforma per la Llengua va fer un diagnòstic previ per comprovar la salut del català al districte, en què es va detectar que hi ha un poc ús social i comercial d’aquesta llengua. L'estudi exposa que a Sabadell el percentatge d’immigració extracomunitària és del 13% i la població nascuda a Espanya, del 20%. En canvi, al Districte 6 aquests percentatges són més elevats: 19% d’extracomunitaris i 24% d’Espanya, amb un 57% de població nascuda als Països Catalans, el més baix de la ciutat. Les nacionalitats més presents al Districte 6 són: en primer lloc l’equatoriana, seguida de la marroquina i la boliviana. Es tracta de quatre barris força joves, excepte el cas de la Creu de Barberà, nascut al segle XIX. Tot i aquest fet, tenen una identitat pròpia molt marcada per la lluita veïnal, política i sindical.